Pares Catalans

L’evolució de l’espècia humana no només es percep a nivell d’innovacions tecnològiques o millores de l’esperança de vida, sinó també a través de les transformacions ens els diferents grups socials que configuren el paisatge urbà de tota societat. En aquest sentit em reafirmo com a pionera en l’establiment i definició d’un nou grup social: els Pares Catalans. La tesis exposada a continuació és fruit de l’observació que he portat a terme durant els darrers dos anys a la meva ciutat natal, Igualada.

En general, els pares catalans formen part de la generació de joves nascuda al llarg dels anys 70 i que han vist en la cultura catalana un element que els defineix com a poble. Els pares catalans es caracteritzen físicament per la seva tendència a vestir roba moderna i cosmopolita, aparentant cert aire bohemi i alternatiu, en contraposició al concepte de pijo dels anys 80 i 90. Un dels seus trets distintius és l’ús d’ulleres de pasta de colors i pentinats moderns que els dóna un caire informal.

Sovint es poden veure grups de pares catalans en actes populars, espectacles folklòrics o diades nacionals. Acostumen a reunir-se amb companys de l’escola o de la universitat juntament amb els seus corresponents fills. Així, mentre la quitxalla disfruta de l’esdeveniment, els pares els introdueixen a la cultura autòctona sense deixar de reunir-se amb els seus amics.

L’aparició d’aquest nou grup social és fruit dels canvis experimentats en les etapes de la vida. La societat moderna i l'evolució de la medicina ha fet que l'etapa de transició entre la joventut i la vida adulta s’allargui donant lloc a aquest nou grup: persones que ja han assentant la seva vida (estan ajuntats i tenen fills) però que a la vegada encara se senten joves. Possiblement aquesta devoció per sortir i reunir-se amb els amics també es deu a un canvi en l’escala de valors socials en el qual l’amistat i el lleure amb companyia passen a tenir un paper més important respecte al temps dedicat estrictament a la família.