Pares Catalans

L’evolució de l’espècia humana no només es percep a nivell d’innovacions tecnològiques o millores de l’esperança de vida, sinó també a través de les transformacions ens els diferents grups socials que configuren el paisatge urbà de tota societat. En aquest sentit em reafirmo com a pionera en l’establiment i definició d’un nou grup social: els Pares Catalans. La tesis exposada a continuació és fruit de l’observació que he portat a terme durant els darrers dos anys a la meva ciutat natal, Igualada.

En general, els pares catalans formen part de la generació de joves nascuda al llarg dels anys 70 i que han vist en la cultura catalana un element que els defineix com a poble. Els pares catalans es caracteritzen físicament per la seva tendència a vestir roba moderna i cosmopolita, aparentant cert aire bohemi i alternatiu, en contraposició al concepte de pijo dels anys 80 i 90. Un dels seus trets distintius és l’ús d’ulleres de pasta de colors i pentinats moderns que els dóna un caire informal.

Sovint es poden veure grups de pares catalans en actes populars, espectacles folklòrics o diades nacionals. Acostumen a reunir-se amb companys de l’escola o de la universitat juntament amb els seus corresponents fills. Així, mentre la quitxalla disfruta de l’esdeveniment, els pares els introdueixen a la cultura autòctona sense deixar de reunir-se amb els seus amics.

L’aparició d’aquest nou grup social és fruit dels canvis experimentats en les etapes de la vida. La societat moderna i l'evolució de la medicina ha fet que l'etapa de transició entre la joventut i la vida adulta s’allargui donant lloc a aquest nou grup: persones que ja han assentant la seva vida (estan ajuntats i tenen fills) però que a la vegada encara se senten joves. Possiblement aquesta devoció per sortir i reunir-se amb els amics també es deu a un canvi en l’escala de valors socials en el qual l’amistat i el lleure amb companyia passen a tenir un paper més important respecte al temps dedicat estrictament a la família.

Panellets, boniatos y moscatell

Uno de los placeres más grandes de viajar es el sumergirse en las tradiciones que cada lugar nos ofrece. Esto no sólo nos permite disfrutar más de la estancia, entender mejor su presente y enriquecernos como personas, sino también nos ayuda a descubrir la belleza e importancia de nuestra propia cultura.

Sin embargo, este otoño me ha decepcionado. He deambulado perdida por las calles de mi Barcelona intentando reencontrar el espíritu de la Castanyada ... y en su lugar he tropezado con múltiples establecimientos decorados de Halloween, niños disfrazados y discotecas anunciando fiestas terroríficamente fuera de contexto.

Confieso pasión por conocer diferentes folclores y declaro mi más profundo respeto hacia ellos, por eso quiero también respeto por el nuestro. Y no creo que su pérdida de protagonismo sea fruto de un “colonialismo comercial” impuesto desde fuera. Mas bien una falta de conciencia histórico-cultural por aquellos conciudadanos que arrinconan nuestras castañas, boniatos, panallets y moscatell y se dejan llevar por una tradición de origen celta, cuyas raíces distan de las nuestras.